Publicado 2023-12-13 — Actualizado el 2024-01-19
Palabras clave
Cómo citar
Derechos de autor 2023 Medievalia

Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0.
Resumen
La historia de la diplomacia, desde que se rescatara del olvido y el descrédito junto con la nueva historia política, se ha dedicado intensamente al estudio de las relaciones internacionales de las grandes monarquías europeas, ignorando la acción diplomática de otros sistemas políticos, entre ellos las ciudades. En el presente artículo pretendemos contribuir al estudio de la diplomacia urbana bajomedieval de la ciudad de Valencia, capital del reino homónimo, a partir de la correspondencia que sus autoridades enviaron al rey Martín I entre 1398 y 1400.
Descargas
Citas
- Baydal Sala, Vicent, Barcelona, una capital mediterrània a través de les seves cartes: 1381-1566, Barcelona: Museu d’Història de Barcelona, 2021.
- Baydal Sala, Vicent, “El poder polític al regne de València durante el segle XIV. Descomposició o desenvolupament?”, Catalan Historical Review, 10, 2017, 147-160.
- Baydal Sala, Vicent, “La xarxa epistolar del Consell municipal de Barcelona, 1433-1550), en XI Congrés d’Història de Barcelona: la ciutat en xarxa, Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2009, 1-21.
- Baydal Sala, Vicent, “Les relacions epistolars de les ciutats de Barcelona, València i Palma entre els segles xvi i xvii (c. 1510-c. 1630)”, Scripta. Revista Internacional
- de Literatura i Cultura Medieval, 1, 2013, 105-136.
- Bernabeu Borja, Sandra, “La praxis política dels Jurats de la ciutat de València. Segles XIV-XV”, Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval, 20, 2017-2018, 137-162.
- Boucheron, Patrick; Menjot, Denis y Boone, Marc, Historia de la Europa urbana, vol. II, València: Publicacions de la Universitat de València, 2010.
- Buchholzer-Rémy, Laurence, Une ville en ses réseaux: Nuremberg à la fin du Moyen Âge, Paris: Belin, 2006.
- Cabanes Catalá, María Luisa, “Cartas enviadas por los jurados valencianos al reino de Aragón durante el Interregno”, Aragón en la Edad Media, 16, 2000, 73-82.
- Cabanes Catalá, María Luisa, “Cartas misivas emitidas por el ‘Consell’ de Valencia (enero-junio de 1413): estudio diplomático”, en Salvador Claramunt Rodríguez (coord.), XVII Congrés d’Història de la Corona d’Aragó, Barcelona: Universidad de Barcelona, 2003, 493-502.
- Cabanes Catalá, María Luisa, “Cartas misivas enviadas por los jurados de Valencia al reino de Aragón bajo los reinados de Juan I y Martín I”, Aragón en la Edad Media, 10-11, 1993, 135-158.
- Cabanes Catalá, María Luisa, Correspondencia entre el ‘Consell’ de Valencia y las tierras alicantinas en el siglo xiv, Alicante: Diputación Provincial de Alicante, 1995.
- Cabanes Catalá, María Luisa, “Documentos para la historia de Alicante: cartas enviadas desde el ‘Consell’ de Valencia a la villa de Alicante durante el reinado de Martín I”, Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval, 7, 1988-1989, 275-288.
- Cabanes Catalá, María Luisa, “Las relaciones epistolares entre el ‘Consell’ de Valencia y las tierras de Aragón bajo los reinados de Alfonso IV y Pedro IV”, Aragón en la Edad Media, 8, 1989, 161-174.
- Cabanes Catalá, María Luisa, “Relaciones epistolares entre el ‘Consell’ de Valencia y Mallorca: estudio diplomático”, en XIII Congrés d’Història de la Corona d’Aragó, vol. II, Palma: Institut d’Estudis Baleàrics, 1990, 171-177.
- Cabanes Catalá, María Luisa, “Relaciones epistolares entre las tierras de Albacete y el ‘Consell’ de la ciudad de Valencia durante el siglo XIV”, en Aurelio Petrel Marín (coord.), II Congreso de Historia de Albacete, vol. II, Albacete: Instituto de Estudios Albacetenses “Don Juan Manuel”, 2002, 231-237.
- Carreres Zacarés, Salvador, Notes per a la història dels bandos de València, València: Imprenta Fill de F. Vives Mora, 1929.
- Chelle Ortega, José Antonio; José Marcos García Isaac y Óscar Villarroel González (coords.), Guerra y diplomacia en la península ibérica (1369-1474), Madrid: La Ergástula, 2019.
- Chismol Muñoz-Caravaca, Guillem, “Las relaciones epistolares de los jurados de la ciudad de València con las villas y lugares valencianos a principios del siglo XV”, eHumanista/IVITRA, 14, 2018, 122-138.
- Clanchy, Michael, From Memory to Written Record: England, 1066-1307, Oxford: Wiley-Blackwell, 2013.
- Clanchy, Michael, La cultura escrita, la ley y el poder del Estado, València: Universitat de València, 1999.
- Constable, Giles, Letters and Letter-Collections, Turnhout: Brepols, 1976.
- Covini, Nadia et alii, “Pratiche e norme di comportamento nella diplomazia italiana: i carteggi di Napoli, Firenze, Mantova e Ferrara tra fine XIV e fine XV secolo”, en Stefano Andretta, Stéphane Péquignot y Jean-Claude Waquet (dirs.), De l’ambassadeur: les écrits relatifs à l’ambassadeur et à l’art de négocier du Moyen Âge au début du XIXe siècle, Roma: École Française de Rome, 2015, 113-161.
- Escartí Soriano, Vicent Josep, “El ms. 212 de la BUV i les cròniques de Joan I, Martí l’Humà i Ferran I”, Caplletra, 15, 1993, 31-48.
- Ferrer i Mallol, María Teresa, “El castigo de los corsarios en el mundo mediterráneo medieval”, en Ariel Guiance y Pablo Ubierna (eds.), Sociedad y memoria en la Edad Media. Estudios en homenaje a Nilda Guglielmi, Buenos Aires: Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas, 2005, 119-126.
- Ferrero Micó, Remedios, “Bandosidades nobiliarias en Valencia durante la época foral”, Saitabi, 35, 1985, 95-110.
- Furió Diego, Antoni, “València, ‘mare e cap de tot lo regne’”, Afers. Fulls de Recerca i Pensament, 80-81, 2015, 149-179.
- Furió Diego, Antoni y Ferran Garcia-Oliver, “Temps de dificultats (1348-1400)”, en Ernest Belenguer Cebrià (dir.), Història de la Corona d’Aragó, vol. I, Barcelona: Edicions 62, 2007, 245-285.
- Fuster Ortells, Joan, Nosaltres els valencians, Barcelona: Edicions 62, 1997.
- Gallo, Alexandra, “Le développement d’un réseau diplomatique par le conseil de ville de Sisteron au xive siècle”, en Les relations diplomatiques au Moyen Âge: formes et enjeux, Paris: Éditions de la Sorbonne, 2011, 219-225.
- Gimeno Blay, Francisco Miguel, Escribir, reinar: la experiencia gráfico-textual de Pedro IV el Ceremonioso (1336-1387), Madrid: Abada, 2006.
- Gimeno Blay, Francisco Miguel, “῾Si necessitat s’esdevenia a escriure’. Escritura y gobierno en la Corona de Aragón (siglo XIV)”, en Esteban Sarasa Sánchez (coord.), Monarquía, crónicas, archivos y cancillerías en los reinos hispano-cristianos: siglos XIII-XV, Zaragoza: Institución Fernando el Católico, 2015, 185-221.
- Hinojosa Montalvo, José, “Intereses valencianos a través de las relaciones epistolares con Alicante durante el Trescientos: un intento de sistematización”, Anuario
- de Estudios Medievales, 29, 1999, 429-445.
- Hinojosa Montalvo, José, “Las relaciones del municipio valenciano con Murcia y Lorca durante los siglos XIV y XV”, en Homenatge al doctor Sebastià García Martínez, vol. I, València: Universitat de València, 1988, 127-141.
- Huffman, Joseph, “Urban Diplomacy: Cologne, the Rhenish League (1254-1257) and the Rhenish Urban League (1381-1389)”, Anales de la Universidad de Alicante.
- Historia Medieval, 19, 2015-2016, 193-219.
- Igual Luis, David, Valencia e Italia en el siglo xv: rutas, mercados y hombres de negocios en el espacio económico del Mediterráneo occidental, València: Fundació Bancaixa, 1998.
- López Pérez, María Dolores, “La consolidación de una nueva estrategia en las relaciones entre la Corona de Aragón y el Magreb hafsída: el tratado de 1403 y sus perspectivas mercantiles”, Anuario de Estudios Medievales, 40/2, 2010, 665-689.
- Madurell Marimon, José María, Mensajeros barceloneses en la corte de Nápoles de Alfonso V de Aragón, 1435-1458, Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones
- Científicas, 1963.
- Martínez Araque, Ivan, “ ‘Mare e cap del regne’. Las relaciones epistolares de la ciudad de Valencia a finales del reinado de Alfonso el Magnánimo (1449-1454)”, en Beatriz Arízaga Bolumburu y Jesús Ángel Solórzano Telechea (eds.), La ciudad medieval y su influencia territorial, Logroño: Instituto de Estudios Riojanos, 2007, 255-277.
- Moeglin, Jean-Marie (dir.) y Stéphane Péquignot, Diplomatie et “relations internationales” au Moyen Âge (IX-XVe siècle), Paris: Presses Universitaires de France, 2017.
- Monnet, Pierre, “Jalons pour une histoire de la diplomatie urbain dans l’Allemagne de la fin du Moyen Âge”, en Dieter Berg, Martin Kintzinger y Pierre Monnet (eds.), Außenpolitik im Mittelalter, Bochum: Verlag Dr. Dieter Winkler, 2002, 153-176.
- Monnet, Pierre, “La politique extérieure des villes en Occident (XIVe-XVIIe siècles)”, Revue de l’Institut Français d’Histoire en Allemagne, 1, 2009, 15-25.
- Monsalvo Antón, José María, Edad Media y medievalismo, Madrid: Síntesis, 2020.
- Narbona Vizcaíno, Rafael, “Cultura política y comunidad urbana: Valencia, siglos XIV-XV”, Edad Media. Revista de Historia, 14, 2013, 171-211.
- Narbona Vizcaíno, Rafael, “El dominio de Valencia sobre el vizcondado de Chelva (1395-1408): sobre la libertad de la ciudad y la libertad del reino”, Edad Media. Revista de Historia, 21, 2020, 229-255.
- Narbona Vizcaíno, Rafael, “L’Interregne a València”, en María Teresa Ferrer i Mallol (coord.), Martí l’Humà: el darrer rei de la dinastia de Barcelona, 1396-1410: l’Interregne i el Compromís de Casp, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2015, pp. 767-789.
- Narbona Vizcaíno, Rafael, “Valencia, emporio mediterráneo (ss. XIV-XV)”, en Ernest Belenguer Cebrià y José María Sánchez González (coords.), Actas del simposio Reino y ciudad: Valencia en su historia, Madrid: Fundación Caja Madrid, 2008, 83-120.
- Narbona Vizcaíno, Rafael, Valencia, municipio medieval. Poder político y luchas ciudadanas (1239-1418), Valencia: Ajuntament de València, 1995.
- Narbona Vizcaíno, Rafael, “Violencias feudales en al ciudad de Valencia”, Revista d’Història Medieval, 1, 1990, 59-86.
- Nieto Soria, José Manuel y Óscar Villarroel González (eds.), Diplomacia y cultura política en la península ibérica (siglos XI al XV), Madrid: Sílex, 2021.
- Péquignot, Stéphane, Au nom du roi: pratique diplomatique et pouvoir durant le règne de Jacques II d’Aragon (1291-1327), Madrid: Casa Velázquez, 2009.
- Péquignot, Stéphane, “Les diplomaties occidentales, xiiie-xve siècles”, en Les relations diplomatiques au Moyen Âge: formes et enjeux, Paris: Éditions de la Sorbonne,
- , 47-66.
- Perales Boluda, Juan Bautista, Décadas de la historia de la insigne y coronada ciudad y reino de Valencia, vol. III, València: Terraza, Aliena y Compañía, 1880.
- Petrucci, Armando, Escriptura de la memòria i memòries de l’escrit: de l’ordre dels objectes escrits al desordre de l’escriptura visual, València: Universitat de València.
- Roca Traver, Francisco, El Barreig de Torreblanca: la última cruzada en la Valencia foral, Vinarós: Antinea, 2002.
- Rosenthal, Joel, “Letters and Letter Collections”, en Joel Rosenthal (ed.), Understanding Medieval Primary Sources. Using Historical Sources to Discover Medieval Europe, London: Routledge, 2012, 72-85.
- Rubio Vela, Agustín, “El justicia de Aragón frente a la ciudad de Valencia. Un conflicto entre oligarquías territoriales”, Aragón en la Edad Media, 25, 2014, 273-322.
- Rubio Vela, Agustín, El patriciat i la nació: sobre el particularisme dels valencians en els segles XIV i XV, 2 vols., Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2012.
- Rubio Vela, Agustín, Epistolari de la València medieval, 2 vols., València: Institut Interuniversitari de Filologia Valènciana, 2003.
- Rubio Vela, Agustín, L’escrivania municipal de València als segles XIV i XV: burocràcia política i cultura, València: Generalitat Valenciana, 1995.
- Rubio Vela, Agustín, “Valencia: la conciencia de capitalidad y su expresión retórica en la prosa municipal cuatrocentista”, Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval, 13, 2000-2002, 231-254.
- Sarasa Sánchez, Esteban, “Las Cortes de Aragón en el reinado de Martín el Humano”, en María Teresa Ferrer i Mallol (coord.), Martí l’Humà: el darrer rei de la dinastia de Barcelona, 1396-1410. L’Interregne i el Compromís de Casp, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2015, 199-206.
- Sastre Moll, Jaime, “Dos expediciones valenciano-mallorquinas al norte de África. La Armada Santa, 1398-1399 (aportación documental)”, Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana: Revista d’Estudis Històrics, 52, 1996, 57-94.
- Senatore, Francesco, Uno mundo da carta. Forme e strutture della diplomazia sforzesca, Nápoles: Liguori, 1999.
- Tasis i Marca, Rafael, Pere el Cerimoniós i els seus fills, Barcelona: Vicens-Vives, 1980.
- Tébar Gómez, José, “Beyond the Municipal Territory: the City of Valencia’s Network of Diplomatic Relations (1311-1375)”, en Antoni Furió Diego (ed.), A Medieval
- Capital and its Influence. The City of Valencia in the Late Middle Ages, València: Publicacions de la Universitat de València, 2023 (en prensa).
- Vigil Montes, Néstor (dir.), Comunicación política y diplomacia en la Baja Edad Media, Évora: Publicaçoes do cidehus, 2019.
- Villanueva Morte, Consuelo (ed.), Diplomacia y desarrollo del Estado en la Corona de Aragón (siglos XIV-XVI), Gijón: Ediciones Trea, 2020.
- Villarroel González, Óscar, El rey y el papa: política y diplomacia en los albores del Renacimiento (el siglo XV en Castilla), Madrid: Sílex, 2010.
- VV. AA., Les relations diplomatiques au Moyen Âge: formes et enjeux, Paris: Éditions de la Sorbonne, 2011.
- Watts, John, La formación de los sistemas políticos: Europa (1300-1500), trad. de Vicent Baydal Sala, València: Publicacions de la Universitat de València, 2016.
- Ysebaert, Walter, “Medieval Letters and Letter Collections as Historical Sources: Methodological Questions, Reflections, and Research Perspectives (Sixth-Fifteenth
- Centuries)”, en Elisabetta Bartoli y Christian Hogel (eds.), Medieval Letters. Between Fiction and Document, Turnhout: Brepols, 2015, 33-62.